Facebook

No deixa de ser un fad. Primer va ser Friendster, després MySpace i ara Facebook. Confesso que tinc un compte a totes tres. El primer no sé si encara existeix, mai vaig dedicar-m'hi massa, però he de reconèixer que Facebook no deixa de ser una versió avançada de la idea que ells van proposar: una xarxa d'amics.

A MySpace hi vaig obrir un compte per poder veure les fotos i els vídeos d'altres però mai hi he escrit o enviat missatges, no m'ha agradat mai. El disseny és horrible i difícil de navegar-hi. Em sembla bé però la seva especialització cap a la música, perquè la veritat no és un espai massa interactiu.

Facebook, on els adolescents són majoria, tot s'ha de dir, té més possibilitats però n'estic segur que serà substituït per algun altre website en futur no massa llunyà. Permet buscar amics, tornar a contactar aquella persona perduda en l'espai i el temps, i afegir-hi fotos, vídeos, enviar missatges i tota mena d'apps (algunes totalment estúpides, però que carai, cadascú es redecora la vida a la seva manera).

Com sempre la privadesa detura algunes persones de posar-hi una foto i dades personals, no és pas mala idea encara que les dades que es decideixen compartir només les veuen els amics que hem acceptat prèviament. Tot i així siguem realistes, a hores d'ara, amb un parell d'informacions inicials, temps i Google, es troben moltes coses. No em digueu que no heu googleitzat mai ningú... apa.

Vull viure d'aventures

Mítica, mítica cançó que embadalits cantaven els nens i adolescents que veien TV3 fa una dècada i mitja... Bola de Drac és un referent de la cultura pop catalana d'aquells temps. Hi havia nanos obsessionats amb els dibuixos que en feien fotocòpies en blanc i negre i els distribuïen o canviaven entre els amics d'escola... I tothom, tothom se sabia el "Vull viure d'aventures".

Encara avui es recordada i cantada d'amagat per fans del manga, nostàlgics i un servidor, que naturalment no pot oblidar una lletra que comença amb la frase ... Tot és molt fabulós.

Bola de Drac es va emetre a TV3 (a partir del febrer de 1990) abans que d'altres cadenes televisives de l'Estat entenguessin el potencial d'aquesta sèrie, tot i així existeixen versions d'aquesta cançó en valencià de Canal 9 (calia?), en anglès, castellà, a part de l'orginal japonesa. S'ha reemès en diverses ocasions i per tant el nombre de fans de la sèrie i el vull viure continua creixent...

Cal dir que el disc Clubifaximàtic conté un track amb una reinterpretació, que no és exactament la mateixa que se sentia al final de cada capítol però és la única en format CD. Tot i així el you tube hi ha la versió original amb la careta final, amb la Bulma, el Yamsha, en Son Goku, etc...



Tota la seva càrrega emocional per a un parell de generacions va donar peu als Antiherois a fer-ne una versió en el seu singular disc, les Noves Dives. Aquesta versió és pot trobar en format lliure a la pàgina de musicalliure.net.

La lletra és la següent, per si no us la sabeu encara:

Tot és molt fabulós, misteriós, somiador
jo vull fer amb tu,
aquest viatge estrany i molt llunyà...

Has de viure ben despert,
no mirar cap enrere mai,
només així, ben al aguait podràs triomfar...

Aixeca el cap omple't el pit,
si vols que t'estimi,
l'amor és fort i resplendent
has de ser valent...
Vull viure les aventures
i vull viure-les amb tu...
perquè sé que també ho vols....

Tothom vol sentir amor
i sentir joia al cor
però per aconseguir-ho abans hauràs de lluitar
sé que ho faràs per mi...
perquè vols el meu amor...
si estàs allunyat de mi
pensa que amb la teva absència,
el meu cor és trist.

Has de viure ben despert,
no mirar cap enrere mai,
només així, ben al aguait podràs triomfar...

Aixeca el cap, omple't el pit,
si vols que t'estimi,
l'amor és fort i resplendent
has de ser valent...
Vull viure les aventures
i vull viure-les amb tu...
perquè sé que també ho vols....

Tothom vol sentir amor
i tenir joia al cor
però per aconseguir-ho abans hauràs de lluitar
sé que ho faràs per mi...
perquè vols el meu amor...
si estàs allunyat de mi
pensa que amb la teva absència,
el meu cor és trist.

Sabem a més a més per la seva fitxa de doblatge que el tema va ser interpretat per Manolita Domínguez a qui tots els fans estarem sempre agraïts. Allà on siguis... que tot et sigui fabulós!

Litxi

M'agraden. La primera vegada que els vaig tastar eren de llauna, en un restaurant xinès del Principat, i la veritat em van fer gràcia per la seva polpa translúcida i blanca però el seu gust, manipulat per l'almívar no era memorable.

Vaig redescobrir-los anys després al menjar-ne de frescs, acabats de comprar en un mercat d'una Chinatown (una de qualssevol arreu del món), i ja no me n'he desprès mai.

El seu gust és diferent, melós i alhora refrescant. Fàcil de menjar. I els seus derivats... immillorables. El còctel de vodka i litxi servit en copa cònica és excepcional.


2 parts de vodka (com més destil·lat millor),
2 parts de suc de litxi (bàsicament fruits pelats i triturats, se'n troba en llaunes),
1 rajolinet de cassís.

És mesclen el vodka i el suc en una coctelera plena de gel, la copa plena de gel també per refredar-la. Mescleu bé, llenceu el gel de la copa, col·loqueu un litxi al fons (pelat i sense pinyol, o bé descongelat si no en trobeu de frescs) i vesseu el líquid a la copa. Per acabar, un rajolinet de créme de cassís. Fa-bu-lós.

També existeixen begudes no alcohòliques de litxi, endolcides amb àloe vera són molt sanes i fantàstiques. I vi de litxi, també prou dolç i tradicionalment reservat a les dones, com el vi de pruna.

Diuen que era el fruit favorit de la concubina preferida d'un dels emperadors Tang, i que com creixien al sud de la Xina, se'ls feia dur a cavall, passant-los d'un a l'altre com el Pony Express fins a Xi'an, que es troba al centre de l'actual República Popular de Xina. Però amb això de la globalització, se'n troben en mercats i supermercats de molts països, tot i que el seu conreu ja es va expandir en l'època colonial quan va ser transferit a Reunion (possessió francesa a l'Índic) i a Madagascar.

Se'n va anar

I una mica de nostàlgia? Vaja, pseudonostàlgia... que FFFF no era nat encara durant els anys seixanta del segle passat.

Se'n va anar va ser escrita per Josep Maria Andreu i Lleó Borrell expressament per al Festival de la Cançó Mediterrània. En aquells anys d'en Cisquet (que és com el meu avi "roig" anomenava en Franco) la possibilitat de presentar un tema en català era sens dubte una gosadia, i sobretot una excepció.

El 1963 doncs, va viure i veure Raimon i Salomé interpretant aquesta balada romàntica i el públic va proclamar-la guanyadora en les votacions. No he sentit mai aquesta versió conjunta del de Xàtiva i la barcelonina, i la veritat m'agradaria...

Diuen que en Raimon va pensar-s'ho força abans d'acceptar la proposta però que «per voluntat de servei al país i a la llengua» va acabar per abillar-se una corbata i apa, a cantar s'ha dit. Salomé per la seva banda començava la seva trajectòria artística i era prou desconeguda.

A l'article sobre Raimon de la viqui podeu llegir quelcom més sobre aquell episodi i la reacció de l'aleshores ministro de desinformación y turismo radioactivo el Fraga.

Però a mi m'interessa la cançó ara mateix.
Ambdós cantants van editar-la per separat aquell mateix any, Salomé a Zafiro en la versió que personalment prefereixo, i Raimon a Edigsa crec (mítica discogràfica!). Un altre dia xerrarem de la Salomeníssima, tota ella un exemple de cantatriu de l'època, que té cançons tant ridícules com la "Muralla de Berlín" i d'altres fabuloses ("Com el vent", per exemple, que té un història similar a "Se'n va anar"). La del vestit de penjolls també va interpretar-ne una versió en castellà "Dónde está?" que no paga massa la pena, la traducció perd força, per allò de passar frases de tres a quatre síl·labes?

Se'n va anar és una "lenta", d'aquelles que parlen de comiats i un pèl estranya... L'he sentit moltes vegades i no se segur si parla d'un amor que marxa o d'un que mor... Aquí teniu la lletra:

Tant de temps
Que ha passat
Dintre meu
Tanta nit
Dalt del cel
La ciutat
On potser, ell ha fugit

Se'n va anar
En un dia molt clar
Jo no sé
Si a una terra llunyana
Se'n va anar
Cap allà
No sé pas si tornarà

Se'n va anar
Va donar-me la mà
Que un adéu no li cal cap paraula
Se'n va anar
I un mirar m'ha quedat per recordar

Digue'm amor
Si és ben cert
Que més enllà fa bon dia
Digue'm si mai
que un es perd
Es que ha trobat l'alegria

Se'n va anar
Va donar-me la má
Jo no sé quina cosa em diria
Se' va anar
Cell enllà! i mai més no tornaràààààààà

En una recopilació de la Nova Cançó (Edigsa un altre cop) també vaig trobar la mateixa cançó cantada per na Magda (????), vaja, una veu més greu i sense la teatralitat de la penjollins.
Raimon, doncs... bé... crec que li fa més la protesta que la balada d'enamorats.

En qualsevol cas una tonada memorable i clara del que va ser la cançó romàntica en català dels 60. Ah... mercès a un propietari del vinil de la foto podeu sentir-la al youtube!!!! Amb canvis de velocitat i els cri-crics analògicament autèntics, gràcies!

... de fabuloses coses i forces miscel·lànies

Aquest bloc neix amb la intenció de compartir amb la catosfera experiències hedonistes, en alguns moments instal·lades en el kitsch, d'altres en una gran superficialitat o bé en el món de la cultura. No deixaran de ser idees personals, amb influències del Zeitgeist evidentment. I la periodicitat, caòtica, que em conec.